Article - volem els papers, i els volem tots

Article

	24/2/2009
	volem els papers, i els volem tots
	Per Vicent Enric Sorribes
	publicat a Web

El passat 15 de gener, sense cap tipus d´avís previ, quasi amb nocturnitat i traïdoria, el Govern Central va decidir traslladar més de 13.000 expedients de la Delegació de Defensa de Castelló a l´arxiu del Ministeri de Defensa en Madrid. Des d´aquell dia quasi tots els partits polítics de la capital de la Plana han dit la seua, encara que alguns amb més encert que no pas d´altres. Així, si analitzem tot el que s´ha escrit en la premsa trobem tres, o millor dit, quatre postures al respecte En primer lloc trobem la postura del Partit Popular, qui des del principi ha utilitzat este trasllat com a pantalla de fum per desviar l´atenció de l´opinió pública sobre qüestions que han posat al descobert la mala praxis existent en el govern de la ciutat, com la sentència del cas Mestrets, l´anul·lació del Pla General d´Ordenació Urbana de l´actual alcalde Fabra o la pujada injustificada d´impostos i taxes que repercutiran directament en les butxaques dels veïns i veïnes de Castelló. El Partit Popular s´ha limitat ha demanar el retorn d´estos 13.000 expedients, i només estos 13.000 expedients, ni un més, a pesar que des d´associacions o la Universitat Jaume I també han volgut demanar el retorn de la documentació de Castelló espoliada després de la Guerra Civil. I és com a mínim curiós que siga el PP qui demane consens i unió en la seua reclamació, tot excusant-se en les molèsties que poden ocasionar als investigadors que estaven utilitzant estos expedients, quan des de les institucions governades pels populars, sobretot l´Ajuntament i la Diputació, han posat tots els entrebancs possibles a col·lectius com l´Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, ja que van arribar fins i tot a negar el seu dret a inscriure´s en un registre públic d´associacions o a retardar el pagament de subvencions. Després tenim l´actitud del PSOE, la qual la podríem qualificar de titubejant i desconcertant: primer no sabien res, després deien que a Madrid estarien millor, més tard van dir que tornarien (per què? No estaven millor a Madrid?), van dir que era per digitalitzar-los i catalogar-los (ja estaven catalogats quan eixiren de Castelló), però que no enviarien cap còpia digitalitzada, que no era obligatori, per tot seguit dir que sí que n´enviarien, de còpia. Per què tants colps de cec? La resposta és senzilla: no volen incomodar a ningú de Madrid, que és qui mana realment al partit socialista valencià (sempre he pensat que en la porta de Ferraz del senyor José Blanco hi ha dos cartells: en un posa "Vicesecretari General del PSOE" i en l´altre "Autèntic i Vertader Secretari General del PSPV-PSOE"). Però la història no acaba ací, ja que en una pas cap endavant, com un bou acorralat, el portaveu socialista a l´Ajuntament de Castelló, Juan María Calles, es despenja amb la "genial" proposta de crear una secció de la Guerra Civil de l´Arxiu Històric Provincial en l´antic edifici del CUC. Supose que ho va proposar amb tota la bona voluntat del món, però també amb tota la ignorància possible sobre l´arxivística, ja que amb això trencaria el principi de procedència, que és la norma màxima d´esta disciplina. Podria haver parlat amb el subdelegat del govern, Antonio Lorenzo, qui de professió és documentalista i supose que alguna cosa en deu de saber d´este respecte. En tercer lloc tenim la postura, d´almenys, del Bloc i d´Iniciativa del Poble Valencià, els quals, des del principi, han mostrat la seua voluntat d´oposició al trasllat dels 13.000 expedients de Defensa i el seu retorn immediat, i la seua sol·licitud per a que tornen a Castelló els milers i milers de documents espoliats durant i després de la guerra i enviats en caixes a Salamanca, on es van ubicar en l´anomenat Archivo General de la Guerra Civil, just en el mateix lloc on Franco va tindre el seu quarter general durant la contesa. A Salamanca es custodien com a botí de guerra 365 caixes de Castelló i 13 de Vinaròs (més 180 d´Alacant i 220 de València), les quals contenen documentació d´institucions, organitzacions i persones que es van oposar al colp d´Estat de Franco i van ser utilitzades per la maquinària repressora franquista per perseguir-los. I per què han de tornar els documents i trencar la unitat d´arxiu? En primer lloc perquè allò no és un arxiu pròpiament dit, d´acord amb cap de les definicions científiques o legals del que és un arxiu, ja que no és un conjunt orgànic de documents creat de manera natural durant l´exercici de les competències o funcions d´una institució, i en segon lloc perquè és injust per als seus legítims propietaris, als que se´ls hauria de donar algun tipus de compensació per haver perdut estos béns. Saben quants documents relatius a Salamanca hi ha a l´Arxiu General de la Guerra Civil? Cap ni un; i de Castella-Lleó? Tampoc no cap. Saben per què? Perquè allà anaren a parar els arxius incautats per l´exèrcit vencedor en aquells territoris que anaren conquerint, i Castella-Lleó i Salamanca també van ser zona nacional des del primer moment. I documents de l´Exèrcit Nacional? Cap. És doncs un arxiu de la guerra o de la repressió? És un contenidor de documents utilitzats per dur a terme la repressió dels vençuts, i que ara ha de tornar al seu lloc d´origen. En la història e l´arxivística han hagut devolucions d´arxius després de guerres, com el de Simancas, retornat des de França en acabar la Guerra del Francès o de la Independència, on havia arribat perquè Napoleó va voler crear el gran arxiu europeu, i un dels que s´endugué va ser este; o el del PSOE, que va eixir a l´exili a França, on va ser agafat pels nazis i enviat a Berlín, i allí capturat pels soviètics i enviat a Rússia, i més tard a Romania per ser custodiat pels comunistes espanyols en l´exili, i després de nou a Espanya, a mans del seu legítim propietari, el Partit Socialista Obrer Espanyol. Per això és e justícia que estos arxius, així com els pertanyents a les lògies maçòniques o a maçons valencians (segur estic que els maçons del Partit Socialista o del Partit Popular recolzaran el retorn per desgreuge dels seus germans), hagen de tornar al País Valencià. Volem els papers i els volem tots. Finalment tenim la postura d´altres organitzacions polítiques a les quals no se´ls ha sentit ni llegit res en tot este assumpte. Em referisc, per exemple, a Unión Progreso y Democracia, a Esquerra Republicana del País Valencià i a Esquerra Unida. He de confessar que dels primers no m´estranya, ja que es tracta d´un partit jacobí i centralista no és d´estranyar que també vulga la centralització arxivística, però sí que m´ha estranyat dels altres dos, als quals tenia per organitzacions molt sensibles en este tema. Encara estan a temps de reaccionar i posicionar-se en qualsevol de les altres tres postures. Esperem que siga la de reclamar els papers, tots els papers, els de 1939 i els de 2009. Enric Sorribes Membre de la Mesa Nacional d´Iniciativa del Poble Valencià.

Comentaris
No hi ha comentaris.


Per a fer comentaris s'ha d'estar registrat/da i usar el codi en la pàgina d'inici. Els comentaris estàn subjectes a moderació per l'administració, que no admetrà insults, grolleries, etc.